ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA
Períodes de la prehistòria
L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA
L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup d’animals del gènere dels primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el gènere humà ( African Primates at Home). El primer científic que va formular la teoria que l’esser humà és el resultat d’una llarga evolució va ser Charles Darwin
Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú.
S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut establir les següents conclusions
-Caminaven drets i eren de talla petita.
-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.
-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.
-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.
-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar.
La prehistòria
La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits
La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes
-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. El descobriment del foc és l’avenç més important d’aquest període. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La invenció de la roda és l’avenç més important d’aquest període
-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines
El paleolític
Les cultures del paleolític
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.
Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .
Les Venus
Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf.
Les pintures rupestres
Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. Quasi sempre podem observar a les coves dibuixos que representen moments o situacions de la seva vida diaria ex: caça, rituals etc … i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter màgic: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals
Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents:
-Les de l'àrea francocantàbrica -corresponents al paleolític superior,
-I el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries.
-Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica (cronològicament posteriors a les primeres), en les que es representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana. Les figures acostumen a ser molt esquemàtiques i simples, amb un sol color per a cadascuna. Destaquen les pintures del Cogul
El neolític
Les cultures neolítiques
Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar . Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària. El canvi el va obligar a fixar la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats. A la vegada, al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més nombrosos
El neolític i la religió
Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals.
L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític.
En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats.
Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar.
Els megàlits
A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte .
Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts.
Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario