Apunts - Art Grec

Escultura grega:

• Arcaic: (segle VII aC - inicis del segle V aC). tenien molta influència egípcia. El tipus d'estàtua grega característica  d‘aquest període, el  Koúros, segueix models egipcis.

Característiques

• clàssic: va sorgir als segles V a.C.

• hel·lenístic: L'art hel·lenístic va de finals del segle IV aC al segle I aC. en aquesta època s’explota i es desenvolupa les aportacions de les etapes anteriors.

• Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.

• Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.

• Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.

• Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.

• Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).

• Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.

Arquitectura grega:

• dòric: La columna consta d’una base, un fust i un capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. EX: El Partenó.

• jònic: És més esvelt que el dòric. La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis. EX: El Erecteó.

• corinti: Representa la decoració i la vistositat. és més estilitzat que el jònic. la principal diferència entre els dos ordres és el capitell que llueix una decoració vegetal. EX: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.

Tipus d'edificis
Temples: 

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: l'home era el centre de l'univers. també buscaven un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.

El tema central era la figura humana. com he dit abans, es buscava un model de bellesa, que es deia cànon, amb les proporcions perfectes.

Els materials que es feien servir més eren el marbre, el bronze i amb menys utilització l'or i l'ivori.

hi va haver 3 grans períodes:

tenien una Frontalitat rigorosa i molta Rigidesa i Hieratisme. els braços estaven enganxats al cos i els punys estaven tancats. el Pes estava repartit igual sobre les dues cames i tenien la cama esquerra avançada. Tots dos peus estaven assentats a terra

van aconseguir representar la part harmònica del cos: van representar agilitat i moviment. aquest període es pot dividir en tres subperíodes: període protoclàssic (480-460 aC), primer classicisme (460-400 aC) i segon classicisme (400-323 aC).

Característiques

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura durant segles. és a dir, els edificis d’èpoques posteriors estaven basats en els edificis grecs.

els temples, es caracteritzavenn per la simplicitat, amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu reflectida en la estructura, arquitravada sobre columnes

estils arquitectònics:

els cànons de l'arquitectura grega hi destacaren tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la altura i diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament.

Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre:

Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. La sala albergava la estàtua del déu i es deia naos. El pòrtic es deia pronaos. El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta,  i sense finestres. Davant hi té un pòrtic amb columnes. De vegades el temple té dos locals, amb les portes a les façanes principals, i en aquest cas cada local sol estar dedicada a un déu diferent.

A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.

Teatre:

Eren a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i estaven posades al pendent d'un turó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.

L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta (orquestra)que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres parts, aconseguien que als teatres poguessin haver-hi fins a 15.000 espectadors.

els teatres es van crear amb finalitats religioses amb el culte al déu Dionís.aquests teatres com he dit abans, es construien sobre un pendent on s'excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en pedra des del segle IV aC.

Apunts -Egipte

Apunts -Egipte

l'Antic Egipte estava situat al voltant de les fèrtils terres del riu Nil. La vida social, econòmica i política d'aquesta gran civilització girava al voltant de les pujades i baixades del riu Nil. l’agricultura, els mesos de l’any… depenien d’això.

En la història egípcia es distingeixen aquestes etapes:

• Prehistòria (Fa més de 10.000 anys), els primers pobladors vam ocupar la vall del Nil i es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Es creen 2 focus de població: un al delta del Nil (Baix Egipte) i l’altre al sud del Nil (Alt Egipte)
• Imperi Antic (3100-2200 aC), el rei Menes unifica els petits regnes de l'Alt i el Baix Egipte al voltant de l'any 3100 aC, és per això que se'l considera com el primer gran faraó. Destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, els constructors de les grans piràmides.
• Imperi Mitjà (2100-1800 aC), els faraons van conquerir terres a Núbia, al sud d'Egipte.
• Imperi Nou (1600-1100 aC), destaquen els faraons Tuthmosis III i Ramsès II, van estendre l'imperi per l'Orient.
• Baix Imperi (fins el s. IV aC), els darrers anys van ser dominats per pobles estrangers, perses i grecs.
• Dinastia Ptolemaica (304-30 aC), darrera etapa independent.
• Província de l'Imperi Romà (30 aC) Cleopatra que va ser l'última reina d'Egipte i Marc Antoni són derrotats a la batalla d'Àccium i Egipte es converteix en una província romana.

Les principals construccions van ser pobles, ciutats, temples i les piràmides:

LES PIRÀMIDES

• Els egipcis creien que després de la mort i havia una segona vida. Per conservar els cossos per a la nova vida els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
• Els faraons es van fer enterrar en piràmides per poder fer aquest últim viatge a aquesta segona vida. Abans d'anar a l'altra vida creien que havien de passar el judici de la deessa Osiris.

hi ha 3 tipus de tombes:

1. Mastaba: Edifici amb una única planta i a sota, una altra planta amb les cambres funeràries. N’hi havia 3 (una pel sarcòfag, una altra per les imatges i objectes del mort, i una tercera per les ofrenes)
2. Piràmides: Hi han diversos tipus, la primera va sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer en forma de rombe, escalonades, ...
3. Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.

Egipte: Pintura

CARACTERíSTIQUES  estan a l'interior dels temples i de les tombes. els temes principals són: profans i religiosos. El seu objectiu principal és proporcionar informació (escenes de la vida diària) Es pintaven sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix. eren figures planes, sense relleu, en les quals es combinaven la representació frontal amb la representació de perfil.

Egipte: escultura

hi havia 2 tipus: l’escultura exempta i de relleu, i a les dues es donaven pràcticament les mateixes característiques. l’escultura És el mitjà per fixar la personalitat del déu o del difunt . A més, l’escultura serveix per a la celebració de pràctiques religioses que requereix el difunt per la seva pelegrinació a l'altre món i l'escultura divina per oferir-li les ofrenes.

El lloc on estan és fonamentalment a les tombes. Probablement també n’hi havia en els palaus, com a element d'ornamentació . La figura del faraó és la que implanta els models i les formes en què es farà la resta de l'escultura . Les característiques principals es mantenen sense canvis importants al llarg de tots els Imperis.

A) Estatuària funerària i religiosa

- La característica fonamental de les estatues egípcies és el seu caràcter funerari i religiós. només la trobarem a les tombes i als temples i la seva temàtica serà sempre al voltant d'aquests aspectes, fins i tot quan es tracti d'escenes familiars i de la vida quotidiana.

B) hieratisme, llei de frontalitat i altres arcaismes

Els escultors egipcis van buscar un cànon ideal del cos humà, que van mantenir durant segles. La característica principal de la representació de la figura humana a Egipte és que estan quietes, no representen moviment, apreciable en la solemnitat i l'estatisme, en la rigidesa i falta de naturalitat.

també seguien aquestes característiques:

• Llei de la Frontalitat: Les figures són fetes per ser vistes del davant; són molt simètriques, sent les dues parts molt semblants.
• Jerarquia: Les figures més importants eren esculpides més grans i detallades que les dels altres personatges.

i als baix relleus:

• Cànon de perfil: les figures es representaven amb la cara, braços i cames de perfil, mentre que el tronc i l'ull estaven de front.

no feien servir la persprectiva encara que se situen d'una manera molt rudimentària unes figures darrere d'altres, o aplicaven la perspectiva cavallera, que consisteix en representar una grandària menor les figures que se suposa estan en un pla més allunyat.

D) Representació de les figures masculines i femenines

• La figura femenina es representarà, sempre amb vestits de lli molt cenyits, lleugers i gairebé transparents. Els pentinats seran variats i de característiques diferents en cada període; perruques curtes o llargues, llises o arrissades…
• Les figures masculines, en concret el faraó, apareix sempre amb el cap cobert, des de l'Imperi Antic apareix amb la corona blanca de l'Alt Egipte, la corona vermella del Baix Egipte, la doble corona o el vel de lli denominat nemes; i a partir de l'Imperi Mitjà i, de l'Imperi Nou s'afegeixen nous tocats com la modalitat inflada i amb cua del nemes, l'anomenat vel "khat", o la corona metàl·lica blava, una mena de casc de batalla del faraó, anomenada tiara khepresh.

Nota; Per més informació consulteu el '' HISTORIA DEL ANTIC EGIPTE''

Exercicis - Prehistoria

Exercicis Prehistòria

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:

R/ Són:

-Els dòlmens. que són unes construccions de pedra semblant a una gran taula, però de pedra. És un tipus de monument funerari (tombes col·lectives). Tenen grans pedres verticals que sostenen una de horitzontal.                                                                                                                       

Imatge de un dòlmen

-El menhir: és una gran pedra vertical, ho utilitzaven per matar els traïdors, per a marcar límits territorials i per ceremònies religioses (especialment funeraris).

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

• L'Homo erectus descobreix el foc. → PALEOLÍTIC .300.000 a.C............................................................................................................
• Apareixen les primeres manifestacions artístiques. →PALEOLÍTIC
• .20000-15000 a.C....................................................................................
• L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC      .4000 a.C.................................................................................................
• Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. →EDAT DELS METALLS
• VI mil·leni a.C.

3.Fes un informe sobre aquesta imatge:

R/ Aquesta imatge és de la venus de Willendorf. Representa el prototip de ''dona ideal'' d' aquella època. Com veiem a la imatge, es veu una dona bastant obesa, cosa que a l' actualitat no és el que més agrada a l' home, però fa uns 30000 anys, al veure una dona obesa els homes sabien que tenia aliment, i per això atreia als homes. A més, els homes de aquella època pensaven que si tenien les nalgues més grosses, podrien responsabilitzar-se i carregar més als seus fills. Al 2008 va ser el centenari del descobriment d' aquesta important obra, la Venus de Willendorf.

4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:

a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?

R/ Es troben a una petita localitat cantàbrica, a Altamira. És una pintura rupestre llevantina.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

R/ Són uns caçadors a punt de caçar a animals, que semblen bous o una cosa semblant. La finalitat d'això potser era com ensenyar les tècniques de caçera als progenitors, o per veure els seus èxits.







5. Fes una presentació a l’impress amb les caracterìstiques més destacades de l’art prehistòric.

COMENTARI DE OBRA 2

LA GIOCONDA

1. documentació general:

    1.1. Què és? Nom del Quadre.

    R. És un quadre, que es diu la Gioconda.

    1.2. Què s’hi veu?

R..Podem veure el retrat de Lisa Gherardini, l’esposa de Francesco Bartolomeo de Giocondo.

    1.3. Quan es va fer? Cronologia.

    R. La obra va ser pintada l’any 1503 al 1519.

    1.4. Qui en va ser l’autor?

R.  L’autor en va ser Leonardo da Vinci (1452- 1519), la Gioconda va ser la última que ell va fer.

1.5. On es troba o es trobava?

R . Va ser adquirida per el rei Francesc I de França a principis del segle XVI, i desde llavors ha sigut propietat de l’Estat francès. Actualment està exposada al Museu del Louvre a París.

1.5. Quin era el context polític, econòmic, cultural, etc, del moment?

R. Era en el renaixement, una època de canvis on l’home començava a pensar que deu no era el centre del món, sinó l'home.

2. Anàlisi formal:

    2.1. Com és la pintura?

R. L’obra és de tipus retrat i apareix solament una persona en un fons indefinit.

2.2 Aspectes diversos. Descripció:

    2.2.1. Suport utilitzat:

    R. L’obra està feta sobre una taula d’àlber.

    2.2.2. Tècnica pictòrica:

R. És una obra feta a la pintura a l’oli sobre taula, combinat amb l’sfumato.

2.2.3. Distribució de l’espai, dels elements. Predomini de quin tipus de línies? Composició.

R. L’obra es pot dir que té certa igualtat entre si, és a dir una simetria força visible, tot i que la figura de la dona està de costat i això mostra més una zona que una altra.

2.2.4. Com és la il·luminació? I el color?

R. La il·lumiació és real. És una barreja de llum i sombra, tot i que hi ha molta claredat i llum brillan en la Gioconda en sí. En el colo la Gioconda són de tonalitats gris i blaus i per crear atmósfera itilitza tonalitats marrons.

2.2.5. Expressa repòs, moviment, força? On?

R La pintura està en repòs, la Mona Lisa està sentada i darrere seu hi ha un paisatge sense moviment..

2.2.6. Hi ha text inclòs?

R. La Gioconda no inclou cap text en la obra.

2.2.7. Quines diferències presenta i semblances presenta aquesta obra respecte d’altres del mateix període?

R. La principal característica de la obra i també diferència, és la forma de pintar és a dir sfumato.

3.  Interpretació:

3.1. Quin tema és? Estil.

R. La Gioconda representa el retrat de Lisa, que era qui posava per la obra.

3.2. Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció compleix?

R. La finalitat principal de la obra era fer un retrat. Tot i que també va aconseguir una finalitat de fer desapareixer una por que hi havia abans entre la població d’aquella època, que pensaven que si erets retratat en una obra la teva ànima es quedaria alla tancada.

3.3. Quins elements de l’imaginari de l’època defineix?

R. Entre el paisatge del fons, es pot contemplar un pont, fet que que podria estar mostrant l’importància de l’ingenyieria i l’arquitectura.

3.4. Qui encarregà l’obra?

R. L’obra no va ser encarregada per ningú, Leonardo da Vinci va mantenir l’obra amb ell fins a la seva mort.

3.5. A qui s’adreçava l’obra?

    R. Era una obra purament decorativa i personal.

    3.6. Símbols.

    R. El fons que representa un riu, amb significat de puresa.

    3.7. Quínes influències artístiques s’hi poden observar?

R. Hi podem observar la dedicació cuidadosa de cada detall en la Lisa. Buscava reflectar perfectament la belles de la dona.

3.8. Quins recursos expressius s’han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?

R. Darrere la Gioconda s’han amagat moltíssims enigmes, com per exemple l’expressió de la seva cara, l’origen de la model, d’on venia l’inspiració de l’autor. Totes aquestes coses ham mantingut intrigats tant a persones que visitaven el cuadre, com cíentifics que porten temps buscant les respostes.

Comentari d’una obra pictòrica

"Napoleón cruzando los Alpes."

1. Documentació General

1.1 Què és? Nom del quadre.

És un quadre, anomenat Napoleó creuant els Alps. Nom original:Napoléon franchissant les Alpes

1.2 Què s’hi veu?

Es pot observar a Napoleó, emperador de França a l’època de la Revolució Francesa, muntat a cavall a les muntanyes dels Alps, fent un gest de voctoria característic de les obres de les pintures de Jacques-Louis David. Representa el creuament dels Alps per Napoleó i el seu excèrcit al 1800.

1.3 Quan es va fer? Cronologia

Va ser pintat a l’època del Neoclasicisme, entre els anys 1801 i 1805, que va ser encarregat per l’embaixador espanyol a França.

1.4 Qui en va ser l’autor?

Va ser pintat per Jacques-Louis David, un pintor Francès.

1.5 On es troba o es trobava?

És una obra que viatja molt, però originalment es troba al Palau de Versalles.

1.6 Quin era el context polític, econòmic, cultural, etc., del moment?

Era una època de canvis recents a França després de la Revolució Francesa, en la que havien abandonat la monarquia absolutista i s’havia convertit en República. L’església i noblesa va perdre poder i es va establir el dret a vot per els ciutadans.

2. Anàlisi Formal

2.1 Com és la pintura?

És una pintura de gènere històric que representa a Napoleó travessant els Alps muntat a cavall.

2.2 Aspectes diversos. Descripció:

    2.2.1 Suport Utilitzat.

  pintura està feta sobre un llenç.

   

2.2.2 Tècnica pictòrica.

    Està pintada amb la tècnica de l’oli sobre tela.

   

Art Romànic- power point

Característiques Art Prehistòric

ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA

ART ANTIC: LA PREHISTÒRIA

Períodes de la prehistòria cronologia aprox. cronologia prehistòrica tipus humans 4 000 000 PALEOLÍTIC INFERIOR Australopitecs antics  3 500 000 Australopithecus afarensis 3 000 000 Australopithecus africanus 2 000 000 Australopithecus robustus 700 000 Homo habilis 300 000 Homo erectus    50 000 PALEOLÍTIC MITJÀ Homo sapiens neanderthalensis 38 000 PALEOLÍTIC SUPERIOR Homo sapiens sapiens 13 000 MESOLÍTIC 4 000 NEOLÍTIC L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA L’aspecte que tenen els actuals éssers humans s’ha anat configurant a través d’un llarg període d’evolució. Fa aproximadament uns 5 milions d’anys un grup d’animals del gènere dels primats antropoides, que tenien aspecte de simis i que probablement caminaven sobre les extremitats del darrera, van començar un llarg procés de transformació que desembocaria en el gènere humà ( African Primates at Home).  El primer científic que va formular la teoria que l’esser humà és el resultat d’una llarga evolució va ser Charles Darwin http://www.biografiasyvidas.com/monografia/darwin/ Charles Darwin Els científics han demostrat que els avantpassats de l'ésser humà, juntament amb els ximpanzés i els goril·les , procedeixen d’un ancessor comú. S’han estudiat centenars de restes d’avantapassats de l'ésser humà que han estat trobades a tot el món i s'han pogut establir les següents conclusions -Caminaven drets i eren de talla petita. -El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc. -Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica. -Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa. -L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar. La prehistòria La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. És el període de temps comprès entre l’aparició dels humans a la Terra i l’elaboració dels primers documents escrits La prehistòria es pot dividir en dos grans períodes -L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític. El paleolític comprèn des de l’aparició dels primers humans fins que aquests van ser capaços de produir els aliments que necessitaven per viure. El descobriment del foc és l’avenç més important d’aquest període. El neolític comprèn des de l’inici de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La invenció de la roda és l’avenç més important d’aquest període -L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro. S’inicia en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines El paleolític Les cultures del paleolític Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada. Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps. Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex . Les Venus Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda i representativa d'aquest període és la Venus de Willendorf. Venus de Willendorf Les pintures rupestres Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre.  Quasi sempre podem observar a les coves dibuixos que representen moments o situacions de la seva vida diaria ex: caça, rituals etc … i no semblen respondre a cap propòsit artístic tot i que devien tenir un caràcter màgic: dibuixar els animals a les parets de la cova devia voler afavorir la futura cacera d'aquests animals Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents: -Les de l'àrea francocantàbrica -corresponents al paleolític superior,   -I el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries. -Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica (cronològicament posteriors a les primeres), en les que es representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana. Les figures acostumen a ser molt esquemàtiques i simples, amb un sol color per a cadascuna. Destaquen les pintures del Cogul El neolític Les cultures neolítiques Al llarg de generacions i generacions de convivència i observació, es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i també de capturar animals fins a iniciar un procés conscient de control del bestiar . Aquestes activitats suposaven la revolució més espectacular de la història de la humanitat: l'ésser humà ja no depenia dels recursos espontanis que li oferia la naturalesa i passava a produir grans quantitats d'aliments d'una manera conscient i voluntària. El canvi el va obligar a fixar la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats. A la vegada, al disposar de més aliments i més previsibles, els grups humans podien ser més nombrosos El neolític i la religió Els homes i les dones d'aquesta època tan remota també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar-los resposta. Les diferents manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat poden confirmar que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals. L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític. En el neolític pren una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat, que augmenten els sentiments de tradició i de lligam amb els avantpassats. Poc a poc es va anar desenvolupant la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens que els humans no es podien explicar. Els megàlits A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb la creença dels déus i ser llocs de culte . Els monuments megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes. Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredor. Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Tant els dòlmens com les galeries es cobrien amb terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives en les que els clans familiars i les tribus dipositaven als seus morts.  Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment. Podien tenir una funció màgica o simplement delimitar un territori. A Carnac (municipi de Bretanya, França) existeixen grans camps de menhirs alineats.